30/04/2012

Com aprenem les llengües?

Hi ha moltes maneres d'aprendre una llengua. En aquesta entrada us parlaré de les teories lingüístiques que van incidir amb el meu aprenentatge i en el pròxim post us parlaré de les psicològiques.

TEORIES LINGÜÍSTIQUES

 

Tot buscant els llibres de text que vaig utilitzar al llarg del meu aprenentatge tant a l'escola com a l'institut, vaig fer memòria sobre les classes, els professors i em vaig adonar que, en general, les teories lingüístiques que predominaven eren la gramàtica tradicional i l'estructuralisme, basada en la normativa de la llengua i les repeticions. De fet, no m'estranya perquè ja sabia que havia tingut professors molt conservadors, per sort, no tots. A primària, però, tant en català com en castellà tractàvem la comprensió escrita i oral i expressió escrita i oral alternades amb el Treball sistemàtic (nom que duu l'apartat del llibre de català de cicle mitjà) de vocabulari, d'ortografia i de gramàtica que s'anava repetint a cada capítol, apassionant oi? Per mi ho era força, perquè des de petita que he tingut debilitat per les llengües, i sinó pregunteu-li a la meva mare! Resulta que era molt dolenta i no podia dormir ni deixava dormir, així que a altes hores de la matinada ja veus a la meva mare ajudant-me a recordar tots els noms dels membres de la meva famíla per tal que els escrivís. Cal dir, també, que ella és mestra i sempre ha tingut més habilitat per les llengües que per les ciències, no sé fins a quin punt la vocació pot ser hereditària però la meva germana també va pel mateix camí.

A l'institut va ser on vam treballar més amb la teoria d'estructuralisme, ja que vam començar a analitzar oracions, tant en català com en castellà, en forma d'arbre. Aquí en teniu una mostra:

Pel que fa a la teoria lingüística de les llengües estrangeres, diria que la predominant era l'estructuralisme, ja que ens basàvem molt en els diàlegs. La primera secció de cada unitat, tant en anglès com en francès, era un diàleg i recordo que ens el feien repetir no només per practicar la pronúncia sinó també per aprendre les estructures. Així doncs, nosaltres no treballàvem amb competències sinó amb contigunts. Cal dir que practicàvem la comprensió oral i escrita, però perquè seguíem el peu de la lletra el llibre de text. Hi havia, però, trets de la teoria gramàtica tradicional, ja que no puc deixar de mencionar les grans llistes de vocabulari de cada unitat que ens feien copiar a la llibreta. A més, en anglès també hi havíem de copiar les regles gramaticals i havíem de traduir un munt de frases per tal de posar-les a la pràctica. No entenc com em podien agradar les llengües perquè les classes eren avorridíssimes, suposo que va ser fruit d'una mena de barreja entre masoquisme i interès per aquestes.

Segons aquest aprenentatge he vist que he ben adquirit les regles gramaticals i que les sé aplicar. Gràcies a les estades a l'estranger, també vaig poder desenvolupar la capacitat comunicativa, però altres companys meus no van tenir aquesta sort. Tot i això, no penso que sigui només cosa de l'ensenyament el fet d'aprendre una llengua, sinó que la principal font és la motivació. Així que ja sabeu, poseu moltes ganes i segur que sortirà bé!

 26/04/2012

PRODUCCIONS DE LA LLENGUA ORAL

Guardo encara el primer recull de cançons de la guarderia. Cantàvem cançons tradicionals com La castanyera, El rabadà, El tió, El dijous llarder, Sol solet, El gegant del pi, etc. La veritat és que les cançons m’han acompanyat al llarg del meu aprenentatge i no només amb la meva llengua materna, sinó també amb les estrangeres. El típic exercici que fèiem quan ja era més gran és el d’omplir buits. No em podia oblidar d’ensenyar-vos una cançó de Nadal, ja que cada any per aquesta època en treballàvem una de diferent. Aquí us puc mostrar una cançó en anglès i una altra en francès:

                  

Tenia també, un altre llibre de lectures de l’editorial Edebé, on vam tenir la possibilitat d’aprendre una mica de cultura, ja que ens explicava històries i costums sobre les festes que celebrem a Catalunya en cada estació de l’any. Escoltàvem i cantàvem cançons, apreníem dites tradicionals, etc. Era com una mena d’ampliació del què havíem fet a la guarderia.

A l’ESO va ser on van començar les meves estades a l’estranger. La primera que vaig fer amb l’Institut va ser a Suècia, ja que vam poder gaudir del programa Comenius. Abans de marxar vam fer un minicurs de suec on vam aprendre les paraules bàsiques, tot i que el nostre objectiu era aprendre anglès. Després d’aquesta experiència tan fascinant, sempre que podia, m’apuntava a viatjar i a conèixer noves cultures, maneres de fer, tradicions, perspectives, etc. A més, crec que quan realment aprens una llengua és quan vas al país d’origen. A l’esquerra teniu un exercici molt útil que vaig fer durant el curs.

L’any següent els professors d’anglès van organitzar un viatge a Dublin. Per mi va ser com anar de final de curs perquè em feia molta il·lusió visitar aquesta ciutat, era un lloc nou i ens hi vam estar cinc dies, que jo trobava que eren força, allotjats a casa d’unes famílies. Per “mala sort”, la meva mare fictícia treballava tot el dia a una fàbrica de xocolata i només ens podíem veure al vespre. Així que passava el dia amb la seva filla que era una mica antipàtica i no em deia gaire res. Tot i això, teníem activitats organitzades amb els companys i estàvem amb contacte constant amb l’anglès.

  

I ja que escric sobre les meves estades a l’estranger, em veig obligada a mencionar la de Liverpool, citada a la primera entrada del bloc. A segon de carrera vaig anar d’Erasmus allà i no cal dir que l’estada va ser més que satisfactòria. Un fet que em va xocar des d’un primer moment és l’anglès estrany que parlaven alguns taxistes. El principi vaig pensar que eren manies meves i ho vaig comentar amb les companyes que venien amb mi i totes vam coincidir. Al cap d’un temps d’estar allà, un professor de la universitat ens va explicar que la gent de Liverpool rep el nom de scousers i això hi involucra la llengua també. Resulta que l’scouse va sorgir a Merseyside, lloc costaner de Liverpool on tenien contacte diferents llengües com ara l’escocesa i la irlandesa. A més, hi tenien lloc força migracions. Així doncs, es va crear una mena de barreja de llengües i d’accents i en va sortir l’scouse. No podia marxar de la ciutat sense visitar el museu dels Beatles i va ser allà on vaig trobar aquest petit diccionari de scouse-anglès estàndard.     

Una altra manera d’aprendre una llengua és llegint. Durant el cicle superior em vaig enganxar molt a una col·lecció de llibres que s’anomenava La penya dels tigres. Eren mininovel·les de misteri i aventures. Anava de tres detectius de l’edat que tenia llavors i m’hi sentia reflectida perquè, en aquell temps, volia ser detectiu. Sempre he estat una persona molt curiosa, amb ganes de descobrir coses noves.

 A l’acadèmia on estudio la llengua francesa, la professora ens va fer comprar un recull de contes clàssics francesos i alguns els llegíem a classe. Tot i que puguin semblar molt infantils, pel nivell que teníem, ara fa tres anys, era el llibre adequat. A més a més, no deixa de ser cultura i hi havia alguns contes que no els coneixíem. Era una manera diferent d’aprendre la llengua en comparació a les classes habituals. Aquest va ser el primer llibre de francès que vaig llegir. I amb això acabo la documentació de les meves llengües!

24/04/2012

PRODUCCIONS DE LA LLENGUA ESCRITA

Em va fer moltíssima gràcia trobar un poema de la meva estimada festa La Patum, com no podria ser altra cosa, evidentment. Si és que de ben petita ja portava la sang patumaire a les venes! Les faltes que hi veureu també són força divertides, la veritat és que seria tan còmode escriure tal i com parlem, però és clar, és necessari arribar a un consens per poder-nos entendre. La Patum és, doncs, una festa típica de Berga que al 2005 va esdevenir Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat segons UNESCO. Se celebra la setmana de Corpus perquè els seus orígens són religiosos però al llarg del temps se li han anat incorporant celebracions paganes. Al poema cito algunes comparses com ara els Gegants, les Guites (dracs) i els Plens (dimonis). 

També he trobat contes que ens feien escriure i pintar en anglès. Ens ensenyaven les famoses històries del Rudolph i la típica de Nadal del Charles Dickens. Crec que aprendre a través dels contes tradicionals és una molt bona opció, sobretot de cara als nens, ja que és una manera dinàmica i entretinguda d’aplicar la llengua.   

Per acabar amb les produccions, us volia mostrar un quadern que ens van fer fer, quan jo anava a quart de primària, per explicar-nos la interculturalitat. A la meva escola, hi havia bastants immigrants i una manera d’acollir-los era a través de la setmana de la solidaritat. Durant aquesta setmana, teníem xerrades i ens ensenyaven diferents costums de diferents cultures i a partir d’aquí treballàvem amb totes les assignatures. A la de llengua castellana vam escriure un conte popular de l’Índia com us mostro a la imatge de la dreta. 

24/04/2012

Amb què aprenem?
Aquesta segona entrada la dividiré en tres apartats. Primer de tot, us mostraré alguns  llibres de text i els exercicis que els acompanyaven. Seguidament, veureu produccions escrites per a mi, com ara poemes i contes. Per últim, us ensenyaré les produccions orals, per exemple, les cançons, llengües que vaig intentar parlar un cop a l'estranger, llibres que ens feien llegir, etc.   

DOCUMENTS PEDAGÒGICS

Després de molt buscar entre els armaris, he pogut recuperar alguns dels documents pedagògics que vaig fer servir per aprendre les meves llengües. M’ha semblat curiós el fet de trobar unes fitxes de pre-escriptura, on ens feien repassar unes línies rectes, diagonals o bé, corbes, perquè, a primer cop d’ull no veia la relació entre línies i lletres, però és que les lletres no deixen de ser línies! (perdoneu per les meves obvietats!).

A continuació, he pogut comprovar com posava a la pràctica aquestes línies i formava paraules amb lletres de pal com ara el meu nom, el temps que feia i alguns noms dels meus companys de classe en el llibre d’educació infantil de l’editorial Edebé, vaja, el que seria el meu primer llibre d’escriptura. En aquest llibre no només escrivíem, sinó que encerclàvem lletres, paraules i fins i tot, formàvem paraules a partir de retalls de diari.

 

Com sabeu, seguida de la lletra de pal fem la lletra lligada. Jo feia servir uns quaderns que es deien Lector que ajudaven a llegir, escriure i comprendre. Les activitats que fèiem, doncs, eren llegir petits textos i respondre preguntes amb lletra lligada, per exemple. D’aquesta manera practicàvem les tres competències. Aquests quaderns els vaig utilitzar fins els set anys, ja que hi havia diferents nivells fins arribar al cicle superior. El que recordo també de llavors és la mà de llibretetes que havia arribat a fer servir. N’hi havia de diferents colors i eren ben marcades amb petits quadrats per tal que adquiríssim l’hàbit d’escriure en línia recta. Les fèiem servir en gairebé totes les assignatures. Quan vam arribar a cicle superior ja ens van dir que hauríem d’utilitzar les de mida més gran. En aquesta imatges ja es veuen els meus grans dots per la llengua, concretament, la catalana. 

                          

Pel que fa a les llengües estrangeres, encara conservo el primer llibre que vam utilitzar a l’escola, es deia Boomerang. Sé que hi havia moltes cançons i que ens les feien aprendre per després poder-les cantar  individualment o tots junts. Recordo que no tenia gens de ganes que coincidís el meu aniversari amb una classe d’anglès perquè sabia que em tocaria cantar una cançó. D’aquest llibre, ens agradava molt la historieta còmica que explicava sobre uns extraterrestres. Els dibuixos eren divertits, amb molts colors i a més a més, ens feia molt riure la veu dels extraterrestres. A la portada es veuen els protagonistes de la història que eren els que coneixien els extraterrestres. Quan vaig començar a aprendre anglès ja feia lletra lligada i, com la majoria que comença a aprendre un idioma, vaig començar amb els colors. A la dreta teniu la prova!

Aquest llibre tenia continuació, és a dir, les altres edicions seguien els mateixos patrons però les històries eren diferents i el nivell era més difícil, i les vam utilitzar fins a cicle superior. Crec que era un llibre força entenedor, amb molts dibuixos i amb bastants jocs, cosa que d’alguna manera feia que et fixessis més amb allò que aprenies.  

Hola a tothom!

El quadern de bitàcola és una mena de diari en el qual el capità del vaixell hi escrivia les seves vivències per alta mar. En el camp de l’educació, se n’ha fet referència i s’ha parlat també d’un diari, però en aquest cas, relacionat amb l’aprenentatge de l’alumne/a. Per tant, aquest bloc reflectirà el meu aprenentatge lingüístic, és a dir, jo faré d’alumna i/o de capità del vaixell i hi explicaré el meu viatge relacionat amb les llengües.

15/04/2012

Jo i les meves llengües

Si considerem les meves llengües aquelles amb les quals em puc comunicar, aquestes són el català, el castellà, l’anglès i el francès. La meva llengua materna, amb la qual vaig accedir a la capacitat del llenguatge, és el català i la meva llengua segona és el castellà. L’anglès i el francès són les meves llengües estrangeres. Pel que fa al nivell d’aquestes, de català domino un C1 segons el MCER, ja que sortint del batxillerat se suposa que tens aquest nivell. Actualment, m’estic preparant per fer l’examen de nivell D que equivaldria a un C2. De castellà també tinc un C1, tot i que l’he continuat estudiant a la universitat. Quant a les meves llengües estrangeres, l’any passat em vaig treure el Certificat de nivell avançat a l’EOI, que equival a un B2 i de francès, no tinc cap títol oficial però aquest any m’estic preparant pel DELF B2. Tant el català com el castellà, els he après, sobretot, de manera informal. Els meus pares són catalans i el meu entorn ha estat sempre català. Vull remarcar que sóc de Berga, d’un poble del prepirineu on majoritàriament es parla la llengua catalana, tot i que el castellà també ha estat present al llarg de la meva vida a través dels mitjans de comunicació, la literatura, la música i el cinema. Vaig estar escolaritzada en català i, per tant, també vaig aprendre la llengua formalment, sense deixar de banda el castellà, però evidentment, tenia menys input i output amb aquesta llengua.

El primer contacte amb l’anglès va ser a través de cançons i de pel·lícules, no obstant, el vaig aprendre, sobretot, de manera formal, tot i que a la universitat, vaig tenir l’oportunitat d’anar d’Erasmus un trimestre a Liverpool i allà el vaig aprendre de manera informal. De petita, als sis anys, els meus pares em van apuntar a una acadèmia i als vuit anys el vam començar a estudiar a l’escola i l’he continuat aprenent fins ara.

El francès només l’he après de manera formal. Vaig començar a estudiar-lo com a una optativa a l’Institut, però considero que va ser una pèrdua de temps perquè, la veritat és que els alumnes no s’ho van prendre seriosament i la professora no hi va ajudar gaire. Així doncs, no va ser fins a la universitat que el vaig aprendre de debò, amb professors nadius, i per aprofundir en l’idioma, em vaig apuntar a una acadèmia. Com veureu, totes aquestes llengües comparteixen l’alfabet llatí, que és el que em van ensenyar a l’escola. Un cop a batxillerat, però, també em van ensenyar l'alfabet grec, ja que vaig decidir-me per la branca d'humanitats. 


A Liverpool vaig fer un curs d’italià i l’estiu passat vaig fer-ne un altre d’alemany perquè tenia ganes d’aprendre una llengua nova però encara no m’havia decidit per cap. Així que vaig anar provant quina em feia més el pes. Si fos per mi, les aprendria totes, però sent realista, s’han de fer les coses de mica en mica. Cert és que l’italià va ser molt més fàcil que l’alemany, però mirant al futur crec que amb l’alemany puc tenir més sortides professionals. A més, penso que és millor que comenci aprendre’n una que em costa més, perquè a mesura que ens anem fent grans es limita la nostra capacitat d’aprenentatge. Tampoc descarto el fet d’aprendre la llengua de signes catalana, ja que amb aquesta em podria comunicar d’una manera completament diferent a la que estic acostumada. M’omple el fet de pensar que podria relacionar-me amb tota una comunitat de persones que verbalment no es poden comunicar. M’agradaria, doncs, poder dir d’aquí uns anys que sóc suficientment competent amb cinc o sis llengües: català, castellà, anglès, francès, alemany i/o llengua de signes catalana.