30/04/2012

Com aprenem les llengües?

Hi ha moltes maneres d'aprendre una llengua. En aquesta entrada us parlaré de les teories lingüístiques que van incidir amb el meu aprenentatge i en el pròxim post us parlaré de les psicològiques.

TEORIES LINGÜÍSTIQUES

 

Tot buscant els llibres de text que vaig utilitzar al llarg del meu aprenentatge tant a l'escola com a l'institut, vaig fer memòria sobre les classes, els professors i em vaig adonar que, en general, les teories lingüístiques que predominaven eren la gramàtica tradicional i l'estructuralisme, basada en la normativa de la llengua i les repeticions. De fet, no m'estranya perquè ja sabia que havia tingut professors molt conservadors, per sort, no tots. A primària, però, tant en català com en castellà tractàvem la comprensió escrita i oral i expressió escrita i oral alternades amb el Treball sistemàtic (nom que duu l'apartat del llibre de català de cicle mitjà) de vocabulari, d'ortografia i de gramàtica que s'anava repetint a cada capítol, apassionant oi? Per mi ho era força, perquè des de petita que he tingut debilitat per les llengües, i sinó pregunteu-li a la meva mare! Resulta que era molt dolenta i no podia dormir ni deixava dormir, així que a altes hores de la matinada ja veus a la meva mare ajudant-me a recordar tots els noms dels membres de la meva famíla per tal que els escrivís. Cal dir, també, que ella és mestra i sempre ha tingut més habilitat per les llengües que per les ciències, no sé fins a quin punt la vocació pot ser hereditària però la meva germana també va pel mateix camí.

A l'institut va ser on vam treballar més amb la teoria d'estructuralisme, ja que vam començar a analitzar oracions, tant en català com en castellà, en forma d'arbre. Aquí en teniu una mostra:

Pel que fa a la teoria lingüística de les llengües estrangeres, diria que la predominant era l'estructuralisme, ja que ens basàvem molt en els diàlegs. La primera secció de cada unitat, tant en anglès com en francès, era un diàleg i recordo que ens el feien repetir no només per practicar la pronúncia sinó també per aprendre les estructures. Així doncs, nosaltres no treballàvem amb competències sinó amb contigunts. Cal dir que practicàvem la comprensió oral i escrita, però perquè seguíem el peu de la lletra el llibre de text. Hi havia, però, trets de la teoria gramàtica tradicional, ja que no puc deixar de mencionar les grans llistes de vocabulari de cada unitat que ens feien copiar a la llibreta. A més, en anglès també hi havíem de copiar les regles gramaticals i havíem de traduir un munt de frases per tal de posar-les a la pràctica. No entenc com em podien agradar les llengües perquè les classes eren avorridíssimes, suposo que va ser fruit d'una mena de barreja entre masoquisme i interès per aquestes.

Segons aquest aprenentatge he vist que he ben adquirit les regles gramaticals i que les sé aplicar. Gràcies a les estades a l'estranger, també vaig poder desenvolupar la capacitat comunicativa, però altres companys meus no van tenir aquesta sort. Tot i això, no penso que sigui només cosa de l'ensenyament el fet d'aprendre una llengua, sinó que la principal font és la motivació. Així que ja sabeu, poseu moltes ganes i segur que sortirà bé!