26/04/2012

PRODUCCIONS DE LA LLENGUA ORAL

Guardo encara el primer recull de cançons de la guarderia. Cantàvem cançons tradicionals com La castanyera, El rabadà, El tió, El dijous llarder, Sol solet, El gegant del pi, etc. La veritat és que les cançons m’han acompanyat al llarg del meu aprenentatge i no només amb la meva llengua materna, sinó també amb les estrangeres. El típic exercici que fèiem quan ja era més gran és el d’omplir buits. No em podia oblidar d’ensenyar-vos una cançó de Nadal, ja que cada any per aquesta època en treballàvem una de diferent. Aquí us puc mostrar una cançó en anglès i una altra en francès:

                  

Tenia també, un altre llibre de lectures de l’editorial Edebé, on vam tenir la possibilitat d’aprendre una mica de cultura, ja que ens explicava històries i costums sobre les festes que celebrem a Catalunya en cada estació de l’any. Escoltàvem i cantàvem cançons, apreníem dites tradicionals, etc. Era com una mena d’ampliació del què havíem fet a la guarderia.

A l’ESO va ser on van començar les meves estades a l’estranger. La primera que vaig fer amb l’Institut va ser a Suècia, ja que vam poder gaudir del programa Comenius. Abans de marxar vam fer un minicurs de suec on vam aprendre les paraules bàsiques, tot i que el nostre objectiu era aprendre anglès. Després d’aquesta experiència tan fascinant, sempre que podia, m’apuntava a viatjar i a conèixer noves cultures, maneres de fer, tradicions, perspectives, etc. A més, crec que quan realment aprens una llengua és quan vas al país d’origen. A l’esquerra teniu un exercici molt útil que vaig fer durant el curs.

L’any següent els professors d’anglès van organitzar un viatge a Dublin. Per mi va ser com anar de final de curs perquè em feia molta il·lusió visitar aquesta ciutat, era un lloc nou i ens hi vam estar cinc dies, que jo trobava que eren força, allotjats a casa d’unes famílies. Per “mala sort”, la meva mare fictícia treballava tot el dia a una fàbrica de xocolata i només ens podíem veure al vespre. Així que passava el dia amb la seva filla que era una mica antipàtica i no em deia gaire res. Tot i això, teníem activitats organitzades amb els companys i estàvem amb contacte constant amb l’anglès.

  

I ja que escric sobre les meves estades a l’estranger, em veig obligada a mencionar la de Liverpool, citada a la primera entrada del bloc. A segon de carrera vaig anar d’Erasmus allà i no cal dir que l’estada va ser més que satisfactòria. Un fet que em va xocar des d’un primer moment és l’anglès estrany que parlaven alguns taxistes. El principi vaig pensar que eren manies meves i ho vaig comentar amb les companyes que venien amb mi i totes vam coincidir. Al cap d’un temps d’estar allà, un professor de la universitat ens va explicar que la gent de Liverpool rep el nom de scousers i això hi involucra la llengua també. Resulta que l’scouse va sorgir a Merseyside, lloc costaner de Liverpool on tenien contacte diferents llengües com ara l’escocesa i la irlandesa. A més, hi tenien lloc força migracions. Així doncs, es va crear una mena de barreja de llengües i d’accents i en va sortir l’scouse. No podia marxar de la ciutat sense visitar el museu dels Beatles i va ser allà on vaig trobar aquest petit diccionari de scouse-anglès estàndard.     

Una altra manera d’aprendre una llengua és llegint. Durant el cicle superior em vaig enganxar molt a una col·lecció de llibres que s’anomenava La penya dels tigres. Eren mininovel·les de misteri i aventures. Anava de tres detectius de l’edat que tenia llavors i m’hi sentia reflectida perquè, en aquell temps, volia ser detectiu. Sempre he estat una persona molt curiosa, amb ganes de descobrir coses noves.

 A l’acadèmia on estudio la llengua francesa, la professora ens va fer comprar un recull de contes clàssics francesos i alguns els llegíem a classe. Tot i que puguin semblar molt infantils, pel nivell que teníem, ara fa tres anys, era el llibre adequat. A més a més, no deixa de ser cultura i hi havia alguns contes que no els coneixíem. Era una manera diferent d’aprendre la llengua en comparació a les classes habituals. Aquest va ser el primer llibre de francès que vaig llegir. I amb això acabo la documentació de les meves llengües!