Hola
a tothom!
El quadern de
bitàcola és una mena de
diari en el qual el capità del vaixell hi escrivia les seves vivències per alta
mar. En el camp de l’educació, se n’ha fet referència i s’ha parlat també d’un
diari, però en aquest cas, relacionat amb l’aprenentatge de l’alumne/a. Per
tant, aquest bloc reflectirà el meu aprenentatge lingüístic, és a dir, jo faré
d’alumna i/o de capità del vaixell i hi explicaré el meu viatge relacionat amb
les llengües.
15/04/2012
Jo i les meves
llengües
Si considerem les meves llengües aquelles amb les quals em puc comunicar, aquestes
són el català, el castellà, l’anglès i el francès. La meva llengua materna, amb
la qual vaig accedir a la capacitat del llenguatge, és el català i la meva llengua segona és el castellà. L’anglès i el francès són les meves llengües
estrangeres. Pel que fa al nivell d’aquestes, de català domino un C1 segons el
MCER, ja que sortint del batxillerat se suposa que tens aquest nivell. Actualment,
m’estic preparant per fer l’examen de nivell D que equivaldria a un C2. De
castellà també tinc un C1, tot i que l’he continuat estudiant a la universitat.
Quant a les meves llengües estrangeres, l’any passat em vaig treure el Certificat de nivell avançat a l’EOI, que
equival a un B2 i de francès, no tinc cap títol oficial però aquest any m’estic
preparant pel DELF B2. Tant el català com el castellà, els he après, sobretot,
de manera informal. Els meus pares són catalans i el meu entorn ha estat sempre
català. Vull remarcar que sóc de Berga, d’un poble del prepirineu on majoritàriament
es parla la llengua catalana, tot i que el castellà també ha estat present al
llarg de la meva vida a través dels mitjans de comunicació, la literatura, la
música i el cinema. Vaig estar escolaritzada en català i, per tant, també vaig
aprendre la llengua formalment, sense deixar de banda el castellà, però
evidentment, tenia menys input i output amb aquesta llengua.
El primer contacte amb l’anglès va ser a
través de cançons i de pel·lícules, no obstant, el vaig aprendre, sobretot, de
manera formal, tot i que a la universitat, vaig tenir l’oportunitat d’anar
d’Erasmus un trimestre a Liverpool i allà el vaig aprendre de manera informal.
De petita, als sis anys, els meus pares em van apuntar a una acadèmia i als
vuit anys el vam començar a estudiar a l’escola i l’he continuat aprenent fins
ara.
El francès només l’he après de manera
formal. Vaig començar a estudiar-lo com a una optativa a l’Institut, però
considero que va ser una pèrdua de temps perquè, la veritat és que els alumnes
no s’ho van prendre seriosament i la professora no hi va ajudar gaire. Així
doncs, no va ser fins a la universitat que el vaig aprendre de debò, amb professors nadius, i per
aprofundir en l’idioma, em vaig apuntar a una acadèmia. Com veureu, totes
aquestes llengües comparteixen l’alfabet llatí, que és el que em van ensenyar a
l’escola. Un cop a batxillerat, però, també em van ensenyar l'alfabet grec, ja que vaig decidir-me per la branca d'humanitats.
A Liverpool vaig fer un curs d’italià i l’estiu passat vaig fer-ne un altre d’alemany perquè tenia ganes d’aprendre una llengua nova però encara no m’havia decidit per cap. Així que vaig anar provant quina em feia més el pes. Si fos per mi, les aprendria totes, però sent realista, s’han de fer les coses de mica en mica. Cert és que l’italià va ser molt més fàcil que l’alemany, però mirant al futur crec que amb l’alemany puc tenir més sortides professionals. A més, penso que és millor que comenci aprendre’n una que em costa més, perquè a mesura que ens anem fent grans es limita la nostra capacitat d’aprenentatge. Tampoc descarto el fet d’aprendre la llengua de signes catalana, ja que amb aquesta em podria comunicar d’una manera completament diferent a la que estic acostumada. M’omple el fet de pensar que podria relacionar-me amb tota una comunitat de persones que verbalment no es poden comunicar. M’agradaria, doncs, poder dir d’aquí uns anys que sóc suficientment competent amb cinc o sis llengües: català, castellà, anglès, francès, alemany i/o llengua de signes catalana.
A Liverpool vaig fer un curs d’italià i l’estiu passat vaig fer-ne un altre d’alemany perquè tenia ganes d’aprendre una llengua nova però encara no m’havia decidit per cap. Així que vaig anar provant quina em feia més el pes. Si fos per mi, les aprendria totes, però sent realista, s’han de fer les coses de mica en mica. Cert és que l’italià va ser molt més fàcil que l’alemany, però mirant al futur crec que amb l’alemany puc tenir més sortides professionals. A més, penso que és millor que comenci aprendre’n una que em costa més, perquè a mesura que ens anem fent grans es limita la nostra capacitat d’aprenentatge. Tampoc descarto el fet d’aprendre la llengua de signes catalana, ja que amb aquesta em podria comunicar d’una manera completament diferent a la que estic acostumada. M’omple el fet de pensar que podria relacionar-me amb tota una comunitat de persones que verbalment no es poden comunicar. M’agradaria, doncs, poder dir d’aquí uns anys que sóc suficientment competent amb cinc o sis llengües: català, castellà, anglès, francès, alemany i/o llengua de signes catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada