5/05/2012

Com aprenem les llengües?


TEORIES PSICOLÒGIQUES

És hora de parlar de quines són les teories psicològiques que influeixen en el meu aprenentatge, com vaig dir a l’entrada anterior. Crec que les he tastat gairebé totes, dic gairebé perquè de la humanista no en tinc ni rastre. Amb els meus professors els era ben igual si nosaltres, els alumnes, teníem ganes de fer aquella lliçó o aquella activitat, s’havia de fer i punt. En les meves classes de llengües, les teories que més he experimentat han estat la cognitiva i la conductista. Per una banda, la cognitiva és aquella que es basa en els processos interns que construeixen l’aprenentatge de l’alumne/a. A l’escola ja vam començar a fer exercicis 
de comprensió lectora i, de fet, no n’he deixat de fer. Penso que és molt important entendre el que llegim, perquè sinó, de què et serveix? Com ja he esmentat en alguna de les entrades anteriors, llegint es poden aprendre moltes coses. Això mateix ens ho havien repetit molt a l’escola, ja que vam estar inscrits a la Cucafera i al Reporter DOC per tal de fomentar la lectura d’una manera més amena. Tornant a les teories, en les assignatures d’anglès i francès, no només fèiem comprensió lectora, sinó també comprensió oral i per treballar-la, en la majoria dels exercicis es tractava de marcar amb una creu si els enunciats eren verdaders o falsos segons l’enregistrament. Per altra banda, la teoria conductista també va marcar el meu aprenentatge. Aquesta, com el seu nom indica, es basa en la conducta, en formar hàbits. Per exemple, a llengua catalana, la professora ens feia dictats i les faltes d’ortografia que cometíem les havíem de copiar al quadern unes quantes vegades. En general, als exàmens havíem de memoritzar la informació tal i com ho deia al llibre i després vomitar-la i, evidentment, al dia següent ja no se’n recordava ningú del què havia posat a l’examen. És per això que a 4t d’ESO vaig tenir alguns problemes amb l’assignatura de Ciències socials, ja que el professor no volia que li vomitéssim el que deia al llibre, sinó que preferia que li expliquéssim la lliçó amb les nostres pròpies paraules. Evidentment, no era l’única que li va costar l’assignatura, ja que la majoria havíem après a memoritzar i no a raonar. Ara que ho escric, m’adono de la gravetat de la situació i dono les gràcies a aquell professor que ens va fer suar, i al mateix temps aprendre de veritat. La teoria sociocultural no la vaig pràcticament experimentar fins a la universitat, on la majoria de treballs eren en grup. Crec que és una molt bona metodologia, ja que no estem sols i és necessari saber interactuar amb la gent que t’envolta perquè entre tots construïm el món.