28/05/2012

El meu programa o currículum

Els currículums de llengua són programes que descriuen bàsicament els continguts lingüístics que es tractaran a cada unitat. Aquests poden variar segons molts factors, com ara el tipus d’aprenents, la tradició de cada comunitat, la llengua que s’estudia, etc.

Com he fet en les entrades anteriors, primer de tot explicaré els programes de català i castellà seguidament els d’anglès i francès.

Només fent un cop d’ull als llibres de text de les diferents llengües ja s’hi poden veure les diferències que hi ha entre elles. En el cas del català i el castellà, no és d’estranyar que el currículum es basi en la gramàtica tradicional, ja que fins no fa gaire es creia que una persona dominava la llengua si se sabia totes les regles gramaticals. Així doncs, el fil conductor d’aquestes classes era la gramàtica, tot i que també treballàvem altres aspectes. Per exemple, el llibre de text de castellà de segon d’ESO tenia un apartat de literatura on vam veure els diferents gèneres literaris com ara la novel·la, el conte, la poesia lírica. A més, tenia un apartat titulat Habla y escribe on se’ns ensenyava la diversitat de tipologies textuals.

Pel que fa al llibre de text d’anglès, aquest podríem dir que està més enfocat en els centres d’interès, ja que el primer apartat de cada unitat és de vocabulari relacionat amb algun camp semàntic concret. És normal que l’ensenyament de les llengües estrangeres posi molt d’èmfasi en el vocabulari, ja que aquest no és après de manera natural a diferència de les llengües maternes i les primeres llengües. M’agradaria destacar alguns camps semàntics que vam veure en el llibre de text de quart d’ESO: els parcs d’atraccions, les supersticions, el crim... no els trobeu una mica estranys? És que ara que m’hi fixo, jo sí que els he trobat força “curiosos”, no sé quina mena de missatge ens volien donar...  Reprenent el fil dels currículums de llengua, per últim, m’agradaria mencionar el de francès a l’institut. Aquest, doncs, tenia més aviat funcions comunicatives. Amb això vull dir que, per exemple, la primera unitat girava entorn a aprendre a presentar-se un mateix, després a descriure situacions quotidianes i tot seguit a demanar l’hora, és una llàstima, però, que no se li donava una funció comunicativa, que és precisament la que té la llengua, sinó teòrica.

El que no he experimentat mai, tot i que m’agradaria, és un curs organitzat a partir d’una tasca comunicativa, sí bé he fet alguna representació teatral no només a l’escola sinó també a la universitat. De fet, a la universitat no va ser ben bé teatral, sinó que a partir de grups de cinc o sis persones vam haver d’inventar-nos un petit guió per després reproduir-lo en forma de pel·lícula. Però aquesta activitat no va durar tot el curs sinó que era l’última tasca de l’assignatura d’anglès. Han estat ben poques les activitats on hem pogut mostrar la nostra capacitat creativa, cosa que no hauria de ser així, perquè aquesta ens ajuda a construir allò que som.