28/05/2012
El meu programa o currículum
Els currículums
de llengua són programes que descriuen bàsicament els continguts lingüístics
que es tractaran a cada unitat. Aquests poden variar segons molts factors, com
ara el tipus d’aprenents, la tradició de cada comunitat, la llengua que
s’estudia, etc.
Com he fet en les
entrades anteriors, primer de tot explicaré els programes de català i castellà
seguidament els d’anglès i francès.
Només fent un cop
d’ull als llibres de text de les diferents llengües ja s’hi poden veure les
diferències que hi ha entre elles. En el cas del català i el castellà, no és
d’estranyar que el currículum es basi en la gramàtica tradicional, ja
que fins no fa gaire es creia que una persona dominava la llengua si se sabia
totes les regles gramaticals. Així doncs, el fil conductor d’aquestes classes
era la gramàtica, tot i que també treballàvem altres aspectes. Per exemple, el
llibre de text de castellà de segon d’ESO tenia un apartat de literatura on vam
veure els diferents gèneres literaris com ara la novel·la, el conte, la poesia
lírica. A més, tenia un apartat titulat Habla
y escribe on se’ns ensenyava la diversitat de tipologies textuals.
Pel que fa al
llibre de text d’anglès, aquest podríem dir que està més enfocat en els centres
d’interès, ja que el primer apartat de cada unitat és de vocabulari
relacionat amb algun camp semàntic concret. És normal que l’ensenyament de les
llengües estrangeres posi molt d’èmfasi en el vocabulari, ja que aquest no és
après de manera natural a diferència de les llengües maternes i les primeres
llengües. M’agradaria destacar alguns camps semàntics que vam veure en el
llibre de text de quart d’ESO: els parcs d’atraccions, les supersticions, el
crim... no els trobeu una mica estranys? És que ara que m’hi fixo, jo sí que
els he trobat força “curiosos”, no sé quina mena de missatge ens volien
donar... Reprenent el fil dels
currículums de llengua, per últim, m’agradaria mencionar el de francès a l’institut.
Aquest, doncs, tenia més aviat funcions comunicatives. Amb això vull dir
que, per exemple, la primera unitat girava entorn a aprendre a presentar-se un
mateix, després a descriure situacions quotidianes i tot seguit a demanar
l’hora, és una llàstima, però, que no se li donava una funció comunicativa, que
és precisament la que té la llengua, sinó teòrica.
El que no he
experimentat mai, tot i que m’agradaria, és un curs organitzat a partir d’una
tasca comunicativa, sí bé he fet alguna representació teatral no només a
l’escola sinó també a la universitat. De fet, a la universitat no va ser ben bé
teatral, sinó que a partir de grups de cinc o sis persones vam haver
d’inventar-nos un petit guió per després reproduir-lo en forma de pel·lícula.
Però aquesta activitat no va durar tot el curs sinó que era l’última tasca de
l’assignatura d’anglès. Han estat ben poques les activitats on hem pogut mostrar la nostra capacitat creativa, cosa que no
hauria de ser així, perquè aquesta ens ajuda a construir allò que som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada