diumenge, 13 de maig del 2012


13/05/2012

Les meves metodologies

A partir de quins mètodes d’aprenentatge he estudiat les llengües?  Al llarg de la meva vida n’he vist de tots colors.

Començant pel més tradicional, és a dir, gramàtica-traducció, aquest el vaig experimentar sobretot a les classes de grec. Primer de tot, la professora ens ensenyava les regles gramaticals del grec clàssic i després les havíem d’aplicar a una traducció del grec al català. Aquestes classes eren insuportables per la majoria de la classe (cal dir que només érem sis fent el batxillerat humanístic), menys per a mi. Era l’única que li agradava estudiar grec clàssic. Potser pensareu que sóc una mica estranya, però és que sempre m’ha fascinat veure com funciona una llengua, com forma les paraules i els significats que atorga al seu lèxic, tot i que sigui fent traduccions!

Un mètode amb el qual m’hagués agradat aprendre una llengua és amb el mètode directe, ja que es basa en la llengua oral: conversa, discussió i lectura. A més, s’aprèn fent coses i no només rebent informació. Tot i això, unes metodologies que sí que vaig experimentar i que em van agradar bastant són, per una banda, les basades en un enfocament oral i situacional i, per altra banda, en un enfocament comunicatiu. Aprofito per fer un breu aclariment en la diferència entre mètode i enfocament. Per mètode s’entén un programa, un pla de treball que contingui uns objectius, uns continguts i aquest pot rebre diferents enfocaments, és a dir, diferents prespectives que suportin teories sobre l’ensenyament, la societat, etc. Dit això, continuo amb els enfocaments que vaig rebre tan en anglès com en francès. L’oral i situacional està basat en la sintaxi i en els diàlegs models. Recordo que un any a primària, a l’assignatura d’anglès, com a cosa excepcional, ens van fer anar a tallers on hi havia una sala amb cascs i micròfons perquè puguéssim gravar en uns cassets (dels d’abans que encara conservo!) uns diàlegs així com també unes cançons. Ens havíem de posar en grups de quatre o cinc i mentre un parlava els altres l’escoltàvem i després havíem de dir-li què és allò que havia fet bé i allò que calia que millorés. Va ser una activitat força engrescadora per a tots, vam aprendre els uns dels altres, però trobo que hauríem d’haver treballat més diàlegs naturals i no pas aquells tan superflus.

L’altre enfocament que vaig rebre va ser el comunicatiu, estudiant francès a l’acadèmia. La Florence, la professora, ens va deixar ben clar quin era el seu objectiu: que ens comuniquéssim en francès. No donava importància a la pronúncia sinó que ens féssim entendre. Gairebé sempre treballàvem per parelles o grups i havíem de comentar textos. Trobo que em va anar molt bé aquest tipus d’enfocament per començar a familiaritzar-me amb la llengua i la cultura franceses.

Els mètodes que no he experimentat són els humanistes, com ara Comunity Language Learning (CLL), Silent Way, suggestopeadia que es basen en les necessitats dels aprenents. Crec que el que tenen de bo aquests mètodes és que motiven els aprenents i deixen que experimentin dos dels aspectes que considero més importants en l’aprenentatge.

I això és tot per avui, però no patiu que tornaré a escriure ben aviat!   

2 comentaris:

  1. Hem tingut sort de no haver viscut la gramàtica-traducció com a mètode en l'estudi de la majoria de les nostres llengües. Però suposo que és inevitable en el cas del llatí aplicar un tipus d'enfocament com aquest, oi? De fet, el llatí i el grec són llengües mortes, que actualment no s'utilitzen i per tant intentar-les ensenyar mitjançant un enfocament comunicatiu resultaria complicat.

    Creus que hi hauria alguna manera d'aconseguir ensenyar llatí o grec de manera més amena?

    ResponElimina
  2. Hola,

    Doncs la veritat és que sí que hem tingut sort! I el fet que siguin llengües mortes (el llatí i el grec clàssic) fa que sigui inapropiat utilitzar un enfocament comunicatiu. Una manera de fer-ho més amè seria jugar una mica tant amb la llengua com amb la cultura d'aquestes, no? Per exemple, a vegades amb el professor de llatí fèiem concursos per comprovar que sabíem declinar o bé, ens posava pel·lícules de l'Astèrix i l'Obèlix per estudiar la història... ens ho passàvem força bé a les classes de llatí!

    ResponElimina