13/05/2012
Les meves metodologies
A partir de quins
mètodes d’aprenentatge he estudiat les llengües? Al llarg de la meva vida n’he vist de tots
colors.
Començant pel més
tradicional, és a dir, gramàtica-traducció, aquest el vaig experimentar
sobretot a les classes de grec. Primer de tot, la professora ens ensenyava les
regles gramaticals del grec clàssic i després les havíem d’aplicar a una
traducció del grec al català. Aquestes classes eren insuportables per la
majoria de la classe (cal dir que només érem sis fent el batxillerat
humanístic), menys per a mi. Era l’única que li agradava estudiar grec clàssic.
Potser pensareu que sóc una mica estranya, però és que sempre m’ha fascinat
veure com funciona una llengua, com forma les paraules i els significats que
atorga al seu lèxic, tot i que sigui fent traduccions!
Un mètode amb el qual
m’hagués agradat aprendre una llengua és amb el mètode directe, ja que
es basa en la llengua oral: conversa, discussió i lectura. A més, s’aprèn fent
coses i no només rebent informació. Tot i això, unes metodologies que sí que
vaig experimentar i que em van agradar bastant són, per una banda, les basades
en un enfocament oral i situacional i, per altra banda, en un enfocament
comunicatiu. Aprofito per fer un breu aclariment en la diferència entre mètode
i enfocament. Per mètode s’entén un programa, un pla de treball que contingui
uns objectius, uns continguts i aquest pot rebre diferents enfocaments, és a
dir, diferents prespectives que suportin teories sobre l’ensenyament, la
societat, etc. Dit això, continuo amb els enfocaments que vaig rebre tan
en anglès com en francès. L’oral i situacional està basat en la sintaxi i en els diàlegs
models. Recordo que un any a primària, a l’assignatura d’anglès, com a cosa
excepcional, ens van fer anar a tallers on hi havia una sala amb cascs i
micròfons perquè puguéssim gravar en uns cassets (dels d’abans que encara
conservo!) uns diàlegs així com també unes cançons. Ens havíem de posar en
grups de quatre o cinc i mentre un parlava els altres l’escoltàvem i després
havíem de dir-li què és allò que havia fet bé i allò que calia que millorés. Va
ser una activitat força engrescadora per a tots, vam aprendre els uns dels
altres, però trobo que hauríem d’haver treballat més diàlegs naturals i no pas
aquells tan superflus.
L’altre enfocament que
vaig rebre va ser el comunicatiu, estudiant francès a l’acadèmia. La Florence , la professora,
ens va deixar ben clar quin era el seu objectiu: que ens comuniquéssim en
francès. No donava importància a la pronúncia sinó que ens féssim entendre.
Gairebé sempre treballàvem per parelles o grups i havíem de comentar textos.
Trobo que em va anar molt bé aquest tipus d’enfocament per començar a
familiaritzar-me amb la llengua i la cultura franceses.
Els mètodes que no he
experimentat són els humanistes, com ara Comunity Language Learning (CLL), Silent Way, suggestopeadia que es basen en les necessitats dels
aprenents. Crec que el que tenen de bo aquests mètodes és que motiven els aprenents
i deixen que experimentin dos dels aspectes que considero més importants en
l’aprenentatge.
I això és tot per avui,
però no patiu que tornaré a escriure ben aviat!
Hem tingut sort de no haver viscut la gramàtica-traducció com a mètode en l'estudi de la majoria de les nostres llengües. Però suposo que és inevitable en el cas del llatí aplicar un tipus d'enfocament com aquest, oi? De fet, el llatí i el grec són llengües mortes, que actualment no s'utilitzen i per tant intentar-les ensenyar mitjançant un enfocament comunicatiu resultaria complicat.
ResponEliminaCreus que hi hauria alguna manera d'aconseguir ensenyar llatí o grec de manera més amena?
Hola,
ResponEliminaDoncs la veritat és que sí que hem tingut sort! I el fet que siguin llengües mortes (el llatí i el grec clàssic) fa que sigui inapropiat utilitzar un enfocament comunicatiu. Una manera de fer-ho més amè seria jugar una mica tant amb la llengua com amb la cultura d'aquestes, no? Per exemple, a vegades amb el professor de llatí fèiem concursos per comprovar que sabíem declinar o bé, ens posava pel·lícules de l'Astèrix i l'Obèlix per estudiar la història... ens ho passàvem força bé a les classes de llatí!