diumenge, 17 de juny del 2012


17/06/2012
Avaluació (segona part) 

Continuant amb l’avaluació, les proves amb les quals passo més nervis són les d’avaluació criterial, basades en el MCER, ja que sempre m’hi he jugat molt. A més, amb aquestes la resposta és simple o aproves o suspens i no hi ha volta de full. Així doncs, per dur-les a terme es fa un examen de competència que segueix uns determinats criteris per tots els assistents. En aquestes proves passes de ser una persona a ser un simple número. M’hi vaig trobar per primer cop amb els exàmens de PET i FIRST, on em van donar un adhesiu amb el meu número així com un full on havíem de marcar les respostes en llapis per tal que el lector informàtic ho pogués llegir.  Em va impactar també la gran sala amb les taules perfectament arrenglerades. Un altre examen de competència que també em va portar força maldecaps va ser l’examen de conduir i crec que és un clar exemple de com no reflecteix les habilitats de l’aprenent. Per exemple, en el meu cas, ja fa tres anys que tinc el carnet però no considero que sàpiga conduir. En aquests tipus d’examen no només s’avaluen les destreses sinó que també s’ha de saber fer i el que és més essencial és no deixar de practicar, que és el que m’ha passat amb el fet de conduir. Un altre tipus de proves d’avaluació criterial són les proves d’adscripció que serveixen per saber el nivell de llengua de l’aprenent segons el MCER i segons aquest, l’estudiant anirà a un grup o a un altre. Per exemple, vaig experimentar una prova d’aquest tipus quan vaig entrar a la Universitat. El que no sabia és que aquesta prova també servís com a criteri per a segon curs assignant-se la plaça d’Erasmus.

En general, crec que les avaluacions que he rebut han estat justes i m’han influenciat bastant a l’hora de decidir el meu camí. Amb això vull dir que en les assignatures de llengües és on treia més bones notes i, com a conseqüència, eren les que m’agradaven més i les que m’han conduit fins on sóc ara. Suposo, però, que això és com un peix que es mossega la cua, perquè si t’agrada més també t’hi esforces més. Què va ser primer l’ou o la gallina? Si voleu saber la resposta, cliqueu el link.

2 comentaris:

  1. Ei, Anna! Em sento molt identificat amb les teves experiències d’avaluació criterial. Segurament que la majoria de gent de la classe ha mencionat aquests exàmens i, més concretament, aquest tipus d’avaluació. A més, no ho se tu, però jo sempre m’he preguntat com deu ser una màquina d’aquestes que corregeixen els exàmens del PET, First, etc.
    Per altra banda, després de mostrar el teu desacord amb els exàmens del carnet de conduir, m’agradaria que comentessis com hauria de ser, doncs, aquesta prova segons el teu parer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, Albert! Doncs sí que m'ho havia preguntat això de la màquina, és que és com molt misteriós, no?
      I pel que fa a les proves de conduir, no sé ben bé com les faria, però crec que l'examinador hauria d'estar més temps amb l'alumne, no només un dia, potser un tipus d'avaluació continuada. Es podria tenir en compte el procediment de l'alumne al volant a partir del professor que li fa les pràctiques. Però què passa? que tot això costa diners i temps, per tant, no interessa. Aleshores, passa el que passa...

      Elimina