19/06/2012

L'aprenentatge en línia

El viatge del meu aprenentatge finalitza amb aquesta entrada, dividia en dues parts també, com l’anterior. En aquesta, però, us parlaré de l’aprenentatge en línia.

Primerament, he de mencionar EVA (Entorn Virtual d’Aprenentatge) que engloba Moodle. Aquest sistema el vaig començar a fer servir a l’institut a l’assignatura de Grec. La professora ens hi posava, ocasionalment, exercicis mecànics per tal d’aprofundir els nostres coneixements. L’ús de Moodle va ser total quan vaig començar la universitat, ja que allà l’utilitzem amb totes les assignatures i és clau en l’organització de les classes. Per una banda, crec que és molt positiu perquè ens apropa a les noves tecnologies i ajuda a tenir a l’abast tota la informació donada pel professor. Per altra banda, ens ha fet dependre completament d’ell. Encara recordo algun dia que hi ha hagut problemes en el Campus Global de la Universitat i aquest fet ha provocat una crisi general d’estudiants d’aquesta facultat.

A continuació, m’agradaria fer referència al meu fracàs a l’hora d’aprendre un idioma en línia. Després de Liverpool, vaig voler continuar aprenent italià i em vaig apuntar a busuu on em van oferir un curs gratuït a Internet. Per entrar-hi, em vaig haver de fer un compte que digués les llengües que parlava i les llengües que volia aprendre. Aquest curs proporcionava recursos de diferents nivells així com un xat per poder practicar l’idioma que tu vols al mateix temps que coneixes persones d’altres cultures. Al principi m’hi vaig posar amb moltes ganes però mica en mica ho vaig anar abandonant. Potser, ara quan acabi el curs m’hi tornaré a enganxar, digueu-me tradicional, però jo prefereixo els cursos presencials. També crec que si m’haguessin fet pagar m’ho hagués agafat més seriosament, tot i que sembli contradictori, m’hi vaig inscriure, precisament, perquè era gratuït.

Un altre exemple que us puc donar és quan em vaig inscriure el programa ESN (International Exchange). Aquest programa el vaig descobrir gràcies a Facebook. És com una mena de voluntariat lingüístic i es tracta d’oferir-te com a mentor per aquells alumnes estrangers que vénen a estudiar a la universitat. Un cop assignats un o dos alumnes, ens vam intercanviar correus i ens vam donar el Facebook perquè ens era més fàcil comunicar-nos directament des d’allà. El pas següent ja va ser quedar cara a cara, però la nostra relació estava dividida entre Facebook i les quedades. Per a mi, ha estat una experiència més que satisfactòria, m’omple moltíssim el fet de conèixer altres persones d’altres cultures i a més a més, poder practicar les meves llengües estrangeres. 

Així que aquí us passo l’enllaç del programa: http://www.esnalaupf.org/upf/