19/06/2012

L'aprenentatge en línia (segona part)

En aquesta darrera entrada parlaré de l’EPA (Entorn Personal d’Aprenentatge), que fa referència als recursos tecnològics que s’utilitzen per enriquir, de manera autònoma,  l’aprenentatge, bàsicament encarat a les xarxes socials.

La primera xarxa social amb la qual em vaig familiaritzar va ser MSN. Cal dir que no em va costar gens agafar l’hàbit de conectar-m’hi, fins i tot, va arribar a un punt que en vaig començar a ser dependent. Al principi m’anava bé perquè podia practicar la mecanografia que havia après amb un curs a l’estiu. A més, hi tenia els amics més propers i parlàvem de temes realment interessants que després, comentàvem cara a cara, però de seguida se’m va omplir de persones poc conegudes i desconegudes. Això va fer que l’EPA se’m intoxiqués i vaig haver de posar-hi remei, fent una neteja general de contactes. A continuació, va aparèixer el Fotolog, quan encara era pràcticament inexistent, amb les més amigues de classe vam crear un compte comú on anàvem penjant fotos i comentant-les, però el fet d’esdevenir tant popular ens va espantar i vam decidir tancar el compte, ja que a l’institut, el Fotolog només es feia servir per criticar.

Actualment, el meu EPA l’engloba gairebé tot la gran xarxa social Facebook. Aquesta permet estar al corrent de tots els teus contactes d’arreu del món. Per una banda, serveix per fomentar els coneixements des de qualsevol àmbit, tot interaccionant amb els teus contactes. Per altra banda, s’ha d’anar alerta amb la gran quantitat d’informació que rebem a l’instant per tal de no ser enganyats, tot i que també ens podem trobar amb això mentre passagem pel carrer. Els diccionaris online que utilitzo diàriament també formen una part important del meu EPA, ja que cada dia aprenc paraules o estructures noves tant en català i/o castellà com en anglès i/o francès. A més, pel que fa a les meves llengües estrangeres, l’anglès el practico, també, mirant una sèrie americana a través d’Internet i el francès, a vegades, l’escolto gràcies a alguna emissora a la xarxa. M’agradaria, però, agafar el costum de llegir diaris online per actualitzar-me i assabentar-me de què passa el meu voltant. Així que, tot és qüestió de posar-hi ganes, no? Aquesta pregunta crec que també dóna peu a parlar sobre l’aprenentatge d’una llengua des de zero a la xarxa. Crec que la principal font de l’aprenent és la motivació, com ja he dit en alguna altra entrada. De totes maneres, crec que l’aprenentatge en línia coixeja una mica de la part oral, cosa que pot causar algunes dificultats, ja que quan comences a aprendre una llengua aquesta part és clau. És veritat que ja es proporcionen recursos perquè això no passi, però, de moment, no ho veig gaire factible. No sé si també hi ajuda el fet que sóc més aviat immigrant digital, amb això vull dir que no tinc tanta facilitat per a les tecnologies com un nadiu digital. Així doncs, potser només és qüestió de temps que l’aprnentatge en línia d’una llengua es posi de moda.  

I fins aquí les meves vivències com a aprenent de llengües. Però, no us penseu que això acaba aquí ni molt menys! Ara tot just començo a agafar el timó i a prendre rumb mar endins cap a on em portin les onades. 

Moltes gràcies per acompanyar-me en aquest viatge lingüístic!