7/06/2012

Amb què aprenem les llengües? (segona part)

Continuo amb els recursos, com ja vaig dir a l’entrada anterior, en aquesta parlaré dels recursos de lectura i dels d’expressió escrita. Pel que fa als primers, recordo que des de ben petita ja em feien llegir en veu alta, sobretot en català, cosa que a mi no m’agradava gens perquè tenia molta vergonya. Encara conservo un llibre que era exclusivament de lectura, on es relataven tot de contes populars. Tot i que no m’agradava llegir-los, m’encantava que me’ls expliquessin, em quedava ben embadalida. En castellà, en canvi, ja de més gran ens feien fer més exercicis de comprensió lectora on havíem de comprendre la idea general del text per després respondre detalladament un seguit de preguntes. Aquest tipus d’exercici el fèiem força sovint i crec que ens anava molt bé, tenint en compte que al meu poble no hi havia gaire influència del castellà i d’aquesta manera no en perdíem tant el contacte.

Quant a les llengües estrangeres, en anglès, sí que he fet activitats més “originals” gràcies a/a causa dels exàmens oficials, com he explicat en l’entrada anterior. Així doncs, tant he hagut d’ordenar paràgrafs com realitzar clozes. El fet d’omplir espais amb una paraula ja donada encara ho trobava entretingut, però ordenar paràgrafs no ho suportava, em feia uns embolics impressionants! 

Qui no ha escrit mai un diari personal? Jo ho vaig començar a fer quan me’n van regalar un per a la primera comunió. Al principi escrivia amb molta fal·lera, pràcticament cada dia, allò que m’havia passat. M’anava molt bé per posar en ordre els pensaments, idees, fets, però quan se’m va acabar el diari ja ho vaig deixar estar perquè el tenia força abandonat. Tot i això, crec que no només és una molt bona pràctica d’expressió escrita, sinó que també em va servir per veure les coses des d’una altra perspectiva.

Per acabar, m’agradaria comentar que aquest any m’he inscrit a un taller d’escriptura narrativa. Les classes són una barreja de teoria i pràctica. El professor ens explica alguns conceptes utilitzant la pissarra o bé, donant-nos les idees principals per escrit i després ens posa uns exercicis per realitzar-los tranquil·lament a casa, per a la classe següent poder-los comentar entre tots. L’únic problema que he tingut és que els escrits ens els feia llegir voluntàriament a classe i, a causa de la vergonya que tenia quan era petita que encara conservo no m’ha marxat del tot, no he pogut aprofitar el taller tot el que hauria volgut. Tot i això, crec que ha estat una molt bona experiència que m’ha permès endinsar-me al món dels escriptors.

Aquí teniu una citació del nostre professor:

Edson Lechuga: “La literatura es indagar en todos los sentimientos que nos constituyen y nos da la oportunidad de vivir con nuestros fantasmas.”